Programacion informatica

Programa en BASIC.

Programacion informatica (sovent abreujat programacion o codificacion) es lo procès d'escriura, ensejar, espurar/resòlvre de problèmas, e manténer lo còdi font dels logicials. Aquel còdi font es escrict dins un lengatge de programacion. Lo còdi pòt èsser una modificacion d'una font existenta o una causa entièrament nòva. L'objectiu de la programacion es de crear un programa que mòstra un de per abans comportament desirat (personalizacion). Lo procès d'escriure del còdi font requerís sovent d'experiéncia en fòrça tèmas diferent, comprenent la coneissença del domèni d'aplicacion, dels algorismes especializats e de logica formala.[1]

Resumit

Dins d'engenhariá logiciala, la programacion (l'implementacion) es considerat coma una fasa dins un procès de desvolopament logicial.

I a un debat en cors sus en quina mesura l'escritura de programas es un art, un mestièr o una disciplina d'engenhariá.[2] En general, una bona programacion se considèra coma l'aplicacion mesurada dels tres, amb l'objectiu de produire una solucion logiciala eficienta e capabla d'evoluir (los critèris d'«eficiéncia» e d'«evolucion» son fòrce vables). La disciplina se diferéncia de fòrça autras professions tecnicas, que los programaires, en general, an pas besonh d'èsser licenciats o de passar quinas pròvas que siá de certificacion estandardizadas (o regulatizacion governamentala) per se dire d'esperse «programaires» o quitament «d'engenhaires logicial». Pasmens, pel fach que la disciplina s'espandís dins fòrça airals, que pòt o pas comprene d'aplicacions criticas, es discutibla la sanccion d'una licéncia per la profession dins son ensems. Dins la majoritat dels cases, la disciplina s'autoregulada per las entitats que requerisson la programacion, e a vegada de mitans fòrça estrictes la definisson (per exemple, l'usatge de AdaCore dins la Fòrça Aeriana dels Estats Units d'America e abilitacions de seguretat).

Un autre debat en cors es lo gra que lo lengatge de programacion utilizada per escriure de programas informatics afècta la forma que lo programa final pren. Aqueste debat es anàloga a aquel a l'entorn de l'ipotèsi de Sapir-Whorf en la lingüistica, que postula que la natura d'una lenga parlada determinada influéncia la pensada abituala d'aqueles que la parlan.[3] Derents esquèmas del lengatge produson de diferents esquèmas de pensada. Aquesta idèa desafia la possibilitat de representar un mond de perfeccion amb lo lengatge, perque reconeis que los mecanismes de quin lengatge que siá condicionan las pensadas de la comunautat que lo parlan.

Dich d'una autra biais, la programacion es l'art de transformar de requista en quicòm qu'un ordinator pòt executar.

Other Languages
aragonés: Programación
العربية: برمجة
مصرى: برمجه
asturianu: Programación
azərbaycanca: Proqramlaşdırma
беларуская: Праграмаванне
беларуская (тарашкевіца)‎: Кампутарнае праграмаваньне
български: Програмиране
čeština: Programování
Esperanto: Programado
español: Programación
euskara: Programazio
Հայերեն: Ծրագրավորում
Bahasa Indonesia: Pemrograman
la .lojban.: sampla
Кыргызча: Программалоо
lietuvių: Programavimas
latviešu: Programmēšana
олык марий: Программлымаш
македонски: Програмирање
Bahasa Melayu: Pengaturcaraan
norsk nynorsk: Programmering
română: Programare
srpskohrvatski / српскохрватски: Programiranje
Simple English: Computer programming
српски / srpski: Програмирање
svenska: Programmering
Türkmençe: Programmirleme
Türkçe: Programlama
українська: Програмування
oʻzbekcha/ўзбекча: Dasturlash
Tiếng Việt: Lập trình máy tính
中文: 程序设计